Viatge a Suècia, Estocolm.

Només vaig estar de visita unes hores a Estocolm, Suècia, i hem vaig enamorar d’ella. No pareix una capital pròpiament dita d’un país tan gran com Suècia, el quint per extensió més gran d’Europa: No es veuen edificis massa alts, bruts, ni cotxes abarrotant la ciutat per tot arreu. Tot el contrari, per tot es veu verd, aigua i edificacions boniques. L’aigua és el mar bàltic i els nombrosos llacs de Suècia que es van alternant, per un costat i l’altra de la ciutat, així rodejant-la, així passant pel mig, per un costat, per l’altra, no es distingia clarament quan era la mar i quan un llac. Els jardins i els boscs fan el mateix joc, inundant Estocolm de natura.

Estocolm en realitat és un arxipèlag de moltes illes.

És una ciutat que el que la visita li fan ganes de quedar a viure sense més dilació. Però la realitat de l’hivern endureix molt la vida de les persones d’un país tan bonic i verd. Tenen escassament de tres a quatre hores de llum solar en hivern i temperatures realment baixes pròpies d’un país Escandinau. Això fa molt difícil la vida als que inclús són d’allà i és suposa que estan avesats, però com ens varen explicar, a la falta de llum ni els suecs s’avesen. Amb això varem comprendre perquè és tan important pels suecs la llum i per tant com n’és d‘important la festa de Santa Llúcia, plena de flors i veles enceses, que es celebra el 13 de desembre: s’inicia la temporada nadalenca i és el símbol de la llum marcant la volta dels dies més lluminosos.

Al darrera tenim l'ajuntament d'Estocolm a on es fan entrega dels Premis Nobel.

Lidia